El paper de la ciència en les democràcies solia ser clar: aportava els fets, mentre que la política afegia els valors, i les decisions es prenien seguint algun tipus de procés democràtic. En molts països, la clara autoritat de la ciència s'ha erosionat durant l'última dècada, de la mateixa manera que tantes altres institucions socials han perdut la posició sòlida que solien ostentar. Estudis recents en el camp de Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) han documentat que la naturalesa del coneixement científic és una construcció social, cosa que alguns han interpretat com un atac a l'autoritat de la ciència. Bijker presentarà una teoria sobre l'assessorament científic en la democràcia, que mostra com n’és de fonamental el paper del coneixement científic en la democràcia, a la vegada que també sorgeix la necessitat d’establir noves formes de participació per part de grups d'interès i ciutadans.